El David Bagés i la Mireia Aixalà acaben l’any al teatre

El David Bagés i la Mireia Aixalà acaben l’any al teatre

Acabem l’any amb teatre.

La Mireia Aixalà és a la Villarroel amb “Amèrica, del Sergi Pompermayer, dirigida per Julio Manrique. L’obra de teatre ens explica que l’onze de setembre de 2021, una important familia de l’alta burgesia barcelonesa rep una visita inesperada que revelarà el secret més terrible de la historia familiar. Una visita que provocarà un viatge per tres segles i tres continents que han marcat la historia de la nostra casa. Una visita que farà que res no torni a ser igual. La podreu anar a veure fins el dia 5 de febrer.

El David Bagés és a la Sala Beckett amb “La gran farsa (Els jutges no porten botons vermells a la toga)” de Santi Fontdevila. En una institució d’un estat imaginari que caldrà descobrir, els forçats residents preparen com activitat ocupacional una representació de teatre que, inevitablement, parlarà d’ells i del seu país: una monarquia més o menys corrupta, d’aparença lliberal que, a més dels poders econòmics, militars i religiosos, com tota la seva vida, sabrà trobar en el poder judicial l’última justificació de les seves decisions interessades i arbitraries. Una farsa en tres actes dirigida per Ramón Simó. El podreu veure fins el dia 8 de gener.

Acabamos el año con teatro.

Mireia Aixalà está en la Villarroel con “America, de Sergi Pompermayer, dirigida por Julio Manrique. La obra de teatro nos explica que el once de septiembre de 2021, una importante familia de la alta burguesía barcelonesa recibe una visita inesperada que revelará el secreto más terrible de la historia familiar. Una visita que provocará un viaje por tres siglos y tres continentes que han marcado la historia de nuestra casa. Una visita que hará que nada vuelva a ser igual. La podréis ver hasta el 5 de febrero.

David Bagés está en la Sala Beckett con “La gran farsa (Els jutges no porten botons vermells a la toga)” de Santi Fontdevila. En una institución de un estado imaginario, que habrá que descubrir, ni cerca ni muy lejos de nuestras tierras, los forzados residentes preparan como actividad ocupacional una representación de teatro que, inevitablemente, hablará de ellos y de su país: una monarquía más o menos corrupta, de apariencia liberal que, además de los poderes económicos, militares y religiosos, como toda su vida, sabrá encontrar en el poder judicial la última justificación de sus decisiones interesadas y arbitrarias. Con esta farsa en tres actos, entre el Ubu de Jarry, el humor absurdo de Ionesco, los hermanos Marx y Monty Python, se presenta como autor dramático al periodista y crítico de teatro Santi Fondevila. Una ópera prima con un reparto y una dirección de lujo. Lo podréis ver hasta el 8 de enero.